Open Data és una filosofia que té per objectiu posar a disposició del conjunt de la societat les dades que gestiona l'administració pública en el desenvolupament de les seves funcions en formats fàcils de manipular i en brut (sense processar).
D’aquesta manera, qualsevol ciutadà o empresa ha de ser capaç d'analitzar, reutilitzar i redistribuir aquestes dades, generant nous serveis de valor afegit i permetent d'aquesta manera a l'Administració Pública aprofundir en conceptes com el de transparència cap als ciutadans (govern obert) i fomentar la generació de riquesa a través de la gestió intel·ligent dels recursos (govern intel·ligent).
L'objectiu d'obrir aquesta informació al públic és que tant ciutadans particulars com empreses puguin reaprofitar aquestes dades per generar valor econòmic. Posar-los a disposició de la societat fa que qualsevol persona, empresa o organització pugui construir sobre ells una nova idea que generi noves dades, coneixements o fins i tot creació de nous serveis que reportin beneficis econòmics i / o socials als destinataris finals. A aquestes empreses o persones que utilitzen les dades públiques per donar-los un valor afegit se'ls denomina "infomediaris" o "reutilitzadors".
Els termes Open Data i RISP (Reutilització de la Informació del Sector Públic) estan molt relacionats. El terme "Open Data" és anterior i és arran de la Llei 37/2007 sobre "reutilització d'informació del sector públic" quan comença a prendre forma el terme RISP. En ambdós casos, del que es tracta és de posar a disposició de la societat dades "en brut" que mantingui l'administració.
Tot i que els termes puguin semblar similars, el concepte Dades Obertes persegueix obrir les dades en formats completament lliures (no propietaris) i no es contempla el pagament per l'ús de dades (han de ser gratuïts). No obstant això, la Reutilització de la Informació de les Administracions Públiques preveu la possibilitat del pagament per l'ús d'aquestes dades i la publicació de les dades en qualsevol format.
Públics: Cal obrir totes les dades de caràcter públic (tots aquells, és clar, que no estiguin subjectes a restriccions de privacitat, seguretat o drets d'autor). No hauria d'existir una altra trava per part de l'administració a l'hora de decidir quines dades és pertinent.
Detallats: Cal obrir les dades en brut. És a dir, cal publicar tal com estan en el seu origen, sense processar i mantenint el major possible nivell de detall.
Actualitzat: S'ha de garantir la coherència de les dades que es publiquen. És a dir, les dades han de ser precises i actuals. Per això, caldrà publicar les dades amb una certa freqüència d'actualització perquè les dades representin la realitat.
Accessibles: No hauria d'existir cap restricció per a tots aquells que vulguin fer ús de les dades, ni en el propòsit d'ús.
Automatitzats: Les dades han d'estar estructurades perquè puguin ser processades de manera automàtica per un ordinador. Aquesta és una condició molt important perquè es puguin reutilitzar les dades de forma automàtica. Si l'Ajuntament ha penjat les dades en format PDF, aquestes no serien processables per un llenguatge de programació. No obstant això, si les publica, per exemple, en format XML estructurat, aquest llenguatge és fàcilment comprensible per ordinadors i podrà ser reutilitzat de manera automatitzada.
Sense registre: No s'ha de requerir registre per poder accedir a les dades. Si per descarregar les dades dels monuments del municipi ens exigeixen signar un acord o registrar-nos a la pàgina, tampoc es podria considerar Open Data.
Oberts: Els formats de les dades no poden dependre d'una entitat o d'una eina propietària d'una entitat. Com a exemple, un format obert seria CSV o XML, mentre que formats propietaris serien Word, Excel...
Lliures: Les dades han d'estar lliures de drets, patents, copyright i no estar subjectes a drets de privacitat, seguretat o privilegis que puguin estar reglades per altres normes. Com s’ha vist, en el concepte RISP seria possible l'escenari on l'Administració cobri una taxa o preu públic per l'ús d'aquestes dades.
Tots aquests principis són necessaris per assegurar-nos que estem parlant de Dades Obertes i no un d’un altre concepte que no entraria dins de la filosofia real de l'Open Data.
El terme "dataset" o "conjunt de dades" fa referència a la categorització de les dades públiques en catàlegs de dades. Les dades en brut s'organitzen en "conjunts de dades" o "datasets" per ser més fàcilment indexats i localitzats. Per això, s'utilitzen camps que defineixen el grup de dades com la descripció, la freqüència d'actualització, el format o la llicència d'ús entre altres.
Els formats més utilitzats per a l'obertura de dades són:
De la mateixa manera, hi ha formats que impedeixen que les dades puguin ser obertes. Quan les dades tenen un format imatge (JPG, GIF, TIFF, etc.) no es poden considerar estructurades ja que les màquines no poden interpretar el seu contingut d'una manera automàtica. En el cas dels arxius PDF, tot i que el seu origen va ser per ser universals (no propietaris) tampoc són estructurats ja que poden contenir imatges o fins i tot ser directament una imatge que conté text. Els formats com Word o Excel, en ser formats propietaris, requeririen disposar de llicència per al seu ús pel que no seria aconsellable. En el cas de les dades en format Excel, aquests són fàcilment exportables a formats de text com CSV que sí complirien els requisits de format no propietari.
Segons apunta la Llei 37/2007 de reutilització de la informació del sector públic, "la informació generada des de les instàncies públiques, amb la potencialitat que li atorga el desenvolupament de la societat de la informació, té un gran interès per les empreses a l'hora d'operar en els seus àmbits d'actuació, contribuir al creixement econòmic i a la creació d'ocupació, i per als ciutadans com a element de transparència i guia per a la participació democràtica". La pròpia Administració, millorant la seva eficiència i capacitat d'interoperar amb altres administracions també és beneficiària d'aquesta obertura. Del que es dedueix que hi ha tres rols per als quals es generen beneficis: empreses, ciutadans i Administració.
Els avantatges econòmics de l'open data provenen de la possibilitat que les empreses generin valor econòmic a partir de les dades públiques servides per les administracions, creant serveis i aplicacions a partir d'aquestes dades lliures.
Això es tradueix en un nou nínxol de mercat basat en continguts digitals, el que ajuda a la creació de riquesa i la possibilitat de donar serveis de valor afegit. Així mateix fomenta la competitivitat entre empreses, al brindar la possibilitat de monetitzar aquesta informació pública i lliure obtenint un benefici.
El principal avantatge que comporta la lliure difusió de dades públiques és l'apropament als principis de Govern obert i intel·ligent, és a dir, aquell en permanent conversa amb els ciutadans i que facilita la participació i col·laboració de la ciutadania en l'exercici de les seves funcions.
L'ús i utilització de les dades públiques pot generar diverses aplicacions i nous serveis de valor social que millorin la vida dels ciutadans. La creació de nous serveis per part de les iniciatives privades amb l'ús dels catàlegs de dades obertes, comporta la generació de nous llocs de treball.
Major transparència: exposar les dades públiques en un portal web de forma estandarditzada, de manera que tant ciutadans com empreses o altres institucions puguin fer-ne ús, suposa un gran pas per a la transparència informativa i la consecució d'un dels objectius del govern obert. Els ciutadans poden tenir una visió més clara de les accions i serveis de la seva Administració així de com s'està invertint la seva contribució i gestionant els recursos públics.
Les administracions poden reduir notablement els costos de la realització d'aplicacions costoses que ara poden dissenyar les empreses infomediarias, dinamitzant d'aquesta manera l'economia.
L'Administració també es beneficia de la col·laboració dels ciutadans, els que col·laboren activament en la millora del servei públic amb continguts generats per ells mateixos o idees i iniciatives creades i promogudes per ells o noves aplicacions desenvolupades a partir de les dades públiques alliberats.
El poder intercanviar les dades entre diferents administracions (local, central, autonòmica) promovent així la interoperabilitat dóna com a resultat major eficiència en el funcionament de l'Administració i la càrrega de treball dels empleats públics, incrementant la col·laboració entre administracions, beneficiant per tant al ciutadà.
La interoperabilitat comporta també una reducció de costos a causa del fet que en la mesura que dos conjunts de dades es refereixin al mateix tipus d'informació, si el format escollit per les diferents administracions és el mateix permet obtenir més fàcilment nous usos de les dades al combinar.
La possibilitat que el ciutadà col·labori permet als responsables polítics estar al dia de les inquietuds i els interessos dels seus veïns.